Història

Barri Antic (1950)
Barri Antic (1950)
La Linera (1930)
La Linera (1930)
Carrer Major (1935)
Carrer Major (1935)

Història de Parets del Vallès

Tot i que la primera referència documental es remunta a l'any 878, el lloc de Parets s'esmenta el 904 (vila Parietes) i al segle XII ja s'imposa el topònim de Parets, que pot correspondre a l'existència d'unes parets d'origen romà.

El lloc de Parets va ser de jurisdicció reial, i només va ser temporalment alienat de la corona el 1383 per l'infant Joan, que el va vendre a Marc de Planella. La jurisdicció va ser retornada al rei per la muller de Bernat Planella, el 1385. Per evitar que aquest fet es repetís, Parets va esdevenir carrer de Barcelona l'any 1386.

Des de 1385, Parets formava part d'un mateix municipi, juntament amb Mollet i Gallecs, dels quals es va independitzar a mitjan del segle XIX. Durant la seva història mil·lennària, el poble va alternar, com la resta del país, èpoques de crisi i d'esplendor, com el període negre dels segles XIV i XV, l'escàs creixement demogràfic del XVII i un temps més pròsper al XVIII. Just a primers d'aquell segle, l'any 1706, l'exèrcit de Felip V va cremar l'església parroquial i l'arxiu de Parets, motiu pel qual desconeixem bona part de la nostra història.

Fins fa relativament poc, els recursos econòmics del poble es basaven gairebé exclusivament en l'agricultura, amb conreus de vinya, cereals, lleguminoses, hortalisses i cànem. Va arribar a tenir un dels cellers més importants de la comarca, el de la Torre de Malla, i les mongetes paretanes també tenien molta anomenada per la seva qualitat.

La industrialització es va iniciar a finals del segle XIX, amb la instal·lació d'una fàbrica tèxtil, la Linera, que va ser el principal motor econòmic i una autèntica institució del poble. El propietari, fins i tot va patrocinar la reconstrucció del temple de Sant Esteve, incendiat a començaments de la guerra civil, l'any 1936.

El sector tèxtil va anar perdent importància, amb el tancament de la Linera, l'any 1971, i va passar el relleu a altres activitats econòmiques que, en els darrers anys, s'han beneficiat de les excel·lents comunicacions de Parets. La industrialització ha transformat de manera radical la fesomia econòmica i social del municipi, al compàs d'un notable augment demogràfic.

Alcaldes de Parets del Vallès

1849   Llorenç Armadans 1891   Andreu Guàrdia 1936   Joan Brunat Escona
1854   Martí Banús 1895   Enric Mumbrú Padrós 1936   Amadeu Pagès Xertó
1857   Francesc Fontcuberta 1902   Antoni Farrés Brunés 1937   Antoni Arimón Farrés
1859   Joan Cot 1904   Josep Molins Roca 1938   Antoni Serra Arnau
1861   Bartolomé Butjosa 1909   Bartomeu Butjosa Butj 1938   Josep M. Lluró
1863   Pere Cot 1910   Martí Mas Fau 1939   Esteve Vila Padró
1865   Miquel Ninou 1914   Sebastià Pous Butjosa 1940   Ramon Casals Basart
1867   Pere Guasch 1916   Sever Ninou Farrés 1943   Eduard Manau Diví
1868   Joan Puig 1918   Jaume Rocabert Ramon 1944   Francesc Gorina Graell
1869   Esteve Serra 1920   Joan Serrajordi Ventura 1952   Joan Anfruns Durán
1870   Joan Puig 1922   Cristòfol Ferret Albà 1957   Joan Codina Piferrer
1872   Llorenç Armadans 1923   Josep Planas Clavé 1962   Joaquim Isern Fabra
1873   Esteve Cot 1926   Cristóbal Ferret Albà 1966   Eduard Cisa Masachs
1874   Joan Banús 1930   Josep Molins Roca 1972   Mateu Grau Guasch
1876   Pere Cot 1931   Manuel Guasch Cortés 1979   Francesc Tintó Ribas
1879   Josep Butjosa 1932   Esteve Tintó Soley 1979   Rosa Martí Conill
1881   Joan Serdà 1933   Antoni Arimón Farrés 1990   Joan Seguer Tomàs
1883   Joan Banús 1934   Joan Molins Aguilà 2011   Sergi Mingote Moreno
1887   Esteve Serra 1934   Pere Aguilà Sors      
1890   Miquel Esteve 1935   Joan Molins Aguilà