Tot i que la primera referència documental es remunta a l'any 878, el lloc de Parets s'esmenta el 904 (vila Parietes) i al segle XII ja s'imposa el topònim de Parets, que pot correspondre a l'existència d'unes parets d'origen romà.

El lloc de Parets va ser de jurisdicció reial, i només va ser temporalment alienat de la corona el 1383 per l'infant Joan, que el va vendre a Marc de Planella. La jurisdicció va ser retornada al rei per la muller de Bernat Planella, el 1385. Per evitar que aquest fet es repetís, Parets va esdevenir carrer de Barcelona l'any 1386.

Des de 1385, Parets formava part d'un mateix municipi, juntament amb Mollet i Gallecs, dels quals es va independitzar a mitjan del segle XIX. Durant la seva història mil·lennària, el poble va alternar, com la resta del país, èpoques de crisi i d'esplendor, com el període negre dels segles XIV i XV, l'escàs creixement demogràfic del XVII i un temps més pròsper al XVIII. Just a primers d'aquell segle, l'any 1706, l'exèrcit de Felip V va cremar l'església parroquial i l'arxiu de Parets, motiu pel qual desconeixem bona part de la nostra història.

Fins fa relativament poc, els recursos econòmics del poble es basaven gairebé exclusivament en l'agricultura, amb conreus de vinya, cereals, lleguminoses, hortalisses i cànem. Va arribar a tenir un dels cellers més importants de la comarca, el de la Torre d'en Malla, i les mongetes paretanes també tenien molta anomenada per la seva qualitat.

La industrialització es va iniciar a finals del segle XIX, amb la instal·lació d'una fàbrica tèxtil, la Linera, que va ser el principal motor econòmic i una autèntica institució del poble. El propietari, fins i tot va patrocinar la reconstrucció del temple de Sant Esteve, incendiat a començaments de la guerra civil, l'any 1936.

El sector tèxtil va anar perdent importància, amb el tancament de la Linera, l'any 1971, i va passar el relleu a altres activitats econòmiques que, en els darrers anys, s'han beneficiat de les excel·lents comunicacions de Parets. La industrialització ha transformat de manera radical la fesomia econòmica i social del municipi, al compàs d'un notable augment demogràfic.

1849   Llorenç Armadans
1854   Martí Banús
1857   Francesc Fontcuberta
1859   Joan Cot
1861   Bartolomé Butjosa
1863   Pere Cot
1865   Miquel Ninou
1867   Pere Guasch
1868   Joan Puig
1869   Esteve Serra
1870   Joan Puig
1872   Llorenç Armadans
1873   Esteve Cot
1874   Joan Banús
1876   Pere Cot
1879   Josep Butjosa
1881   Joan Serdà
1883   Joan Banús
1887   Esteve Serra
1890   Miquel Esteve
1891   Andreu Guàrdia
1895   Enric Mumbrú Padrós
1902   Antoni Farrés Brunés
1904   Josep Molins Roca
1909   Bartomeu Butjosa Butjosa
1910   Martí Mas Fau
1914   Sebastià Pous Butjosa
1916   Sever Ninou Farrés
1918   Jaume Rocabert Ramon
1920   Joan Serrajordi Ventura
1922   Cristòfol Ferret Albà
1923   Josep Planas Clavé
1926   Cristóbal Ferret Albà
1930   Josep Molins Roca
1931   Manuel Guasch Cortés
1932   Esteve Tintó Soley
1933   Antoni Arimón Farrés
1934   Joan Molins Aguilà
1934   Pere Aguilà Sors
1935   Joan Molins Aguilà
1936   Joan Brunat Escona
1936   Amadeu Pagès Xertó
1937   Antoni Arimón Farrés
1938   Antoni Serra Arnau
1938   Josep M. Lluró
1939   Esteve Vila Padró
1940   Ramon Casals Basart
1943   Eduard Manau Diví
1944   Francesc Gorina Graells
1952   Joan Anfruns Durán
1957   Joan Codina Piferrer
1962   Joaquim Isern Fabra
1966   Eduard Cisa Masachs
1972   Mateu Grau Guasch
1979   Francesc Tintó Ribas
1979   Rosa Martí Conill
1990   Joan Seguer Tomàs
2011   Sergi Mingote Moreno