Entrevista a Laia Casanovas, dissenyadora de so: “Quan em vaig adonar de la importància que tenia el so en el cinema, vaig sentir que connectava molt amb mi i vaig tenir molt clar que era la feina que volia fer”

Recordes el moment en què vas descobrir el món del cinema?

La veritat és que no sé si hi va haver un moment exacte, no ho recordo. En definitiva, he vist pel·lícules des de ben petita amb la família i sempre m’ha fascinat. Sí que tinc el record del moment que vaig ser conscient que una pel·lícula tenia so i que aquests sons influïen en la trama. Recordo que vaig tenir la sensació que era una feina que voldria fer. Però, com et deia, el cinema sempre m’ha acompanyat, he vist pel·lícules a casa o al cinema, i sempre ha format part de la meva vida.

Com és que et vas especialitzar en el disseny de so?

Tenia clar que volia estudiar cinema, però no sabia quines especialitats hi ha ni a què es dedica cadascuna de les persones que treballa en una pel·lícula. Malgrat tot, durant el primer any a l’ESCAC, que és d’assignatures comunes, ja vaig veure claríssim que em volia dedicar al so.

Anys després, tens una trajectòria consolidada i amb molts premis aconseguits.

Sí, estic molt contenta. Quan em vaig adonar de la importància que tenia el so en el cinema, vaig sentir que connectava molt amb mi i, des del moment que vaig descobrir què era el disseny de so, vaig tenir molt clar que era la feina que volia fer.

Cada vegada hi ha més dones que reben reconeixements en el món del cinema.

Em sembla molt necessari. Curiosament, quan vaig començar els meus estudis, érem moltes dones a la universitat, però recordo que els professors ho assenyalaven com un fet estrany. Amb el pas dels temps, he comprovat la dificultat d’obrir-se camí sent dona en aquest món, però sí que és veritat que el nombre de dones professionals del cinema ha anat creixent. Per tant, considero que és imprescindible que hi hagi espais mixtos a tot arreu.

El Festival de Curtmetratges Pedra del Diable et fa un homenatge, juntament amb la productora Anna Moragriega i la guionista Núria Dunjó. Com et sents?

Em fa molt feliç que hi hagi aquestes iniciatives per apropar el cinema a tothom i a tot arreu, que no sigui exclusiu de la ciutat de Barcelona, sinó que s’apropi als pobles. És una forma també d’obrir la porta al fet que qualsevol persona pugui gaudir del cinema i, fins i tot, que hi hagi persones que descobreixin un ofici, que s’hi vulguin dedicar i que vegin que és possible.

Quin missatge vols donar als joves que es vulguin dedicar al cinema?

Que ho intentin, que s’esforcin i que gaudeixin del camí.