Facebook
Flickr
Youtube
Vimeo
Instagram
Tiktok
Rosa Díaz, Heribert Gallardo i Carles Font, actuals membres de l’emissora municipal RAP 107 FM: “Érem un grup d’aficionats que fèiem ràdio els caps de setmana perquè teníem altres feines”
L’11 de setembre de 1980, a les 16.30 h, els veïns i les veïnes de Parets van escoltar, a través de la 102.0 de la Freqüència Modulada, la primera emissió de Ràdio Parets. Les primeres veus que es van sentir van ser les de Pere Vila i Joan Vila, que van inaugurar l’emissora adreçant-se als seus veïns en català i amb informació local. Un mes i escaig després, es constituiria oficialment l’emissora sota el nom de Ràdio Municipal de Parets del Vallès, tot i que tothom l’anomenaria “Ràdio Parets”. L’Ajuntament de Parets va atorgar un pressupost inicial de 461.000 pessetes per començar les emissions regulars. Així doncs, es van comprar l’antena, una torreta amb elements auxiliars, un mesclador, un magnetòfon, una càpsula, dos plats per reproduir discs de vinil i dos micròfons. Finalment, el 1981, el seu primer any de vida, el pressupost total seria de 700.000 pessetes. Hem conversat amb Rosa Díaz, Heribert Gallardo i Carles Font, actuals membres de l’emissora municipal RAP 107 FM.
Com van ser aquells inicis de la ràdio a Parets?
Es pot dir que la fèiem funcionar amb una sabata i una espardenya, érem un grup d’aficionats a la ràdio, que ens l’estimàvem, i acabàvem fent més hores que un rellotge sense cobrar. Tots treballàvem en altres feines, i a la nit i els caps de setmana fèiem els programes de ràdio. La Rosa es va incorporar poc després de l’estrena, l’any 1983, col·laborant amb un programa infantil i un musical. I uns anys després, cap a mitjans dels anys 80, va incorporar-se l’Heri fent les funcions de tècnic de so.
La ràdio ja estava als estudis actuals, a l’avinguda de Lluís Companys?
Sí, però l’espai era molt més reduït. Abans, compartíem l’edifici amb els estudis de la Formació Professional, per tant, sentíem tot el xivarri dels adolescents. Quan es van traslladar les classes a l’Institut Torre de Malla, vam poder ampliar els estudis i reformar tot l’interior per convertir-lo en una redacció.
Com ha canviat la ràdio?
Ha anat evolucionant molt en tots aquests anys. Per posar un exemple, va haver-hi una època en què es rebien moltes trucades, la gent demanava cançons i podies estar tot un programa posant peticions de l’audiència. Aquest costum s’ha perdut. Ara la gent prefereix escoltar la ràdio a la carta, quan té temps. Malgrat tot, l’essència de la ràdio es manté viva gràcies a la tasca desinteressada que fan els nostres col·laboradors. L’emissora s’ha mantingut tots aquests anys gràcies a la gent, al gran nombre de col·laboradors que venen i fan el seu programa de ràdio. En definitiva, aquest és l’esperit amb el qual va néixer la ràdio a Parets. Als estatuts, ja s’exposava que tindria accés a la ràdio tothom que volgués fer un programa, ja que des del principi volia ser una ràdio oberta i participativa.
Actualment, amb els nous hàbits i les noves tecnologies, costa més de trobar col·laboradors?
El nombre de col·laboradors sempre va fluctuant. Tenim fidels seguidors, veïns i veïnes que continuen venint a fer els seus programes, que escolten la ràdio a casa seva i que senten l’emissora com a seva. Però és veritat que, amb els anys, la màgia de la veu s’ha anat perdent en favor de la imatge. La ràdio necessita la gent per continuar viva i les emissores locals pateixen la manca de col·laboradors que vulguin gravar programes de ràdio.
Cap a on creieu que evolucionarà la ràdio?
RAP 107 FM haurà de seguir la tendència actual d’adaptar-se a les noves tecnologies i als nous hàbits de la gent. En aquest sentit, la proliferació dels pòdcasts marca el camí a seguir, la gent prefereix escoltar la ràdio a la carta. La incorporació de la imatge en la ràdio també és creixent últimament, fer programes de ràdio mentre et grava la càmera agrada molt. Malgrat totes les dificultats, la ràdio es va adaptant a totes les innovacions tecnològiques que sorgeixen i, precisament, per aquesta raó, creiem que serà dels últims mitjans actuals a desaparèixer.