Història

Tot i que la primera referència documental es remunta a l'any 878, el lloc de Parets s'esmenta el 904 (vila Parietes) i al segle XII ja s'imposa el topònim de Parets, que pot correspondre a l'existència d'unes parets d'origen romà.

El lloc de Parets va ser de jurisdicció reial, i només va ser temporalment alienat de la corona el 1383 per l'infant Joan, que el va vendre a Marc de Planella. La jurisdicció va ser retornada al rei per la muller de Bernat Planella, el 1385. Per evitar que aquest fet es repetís, Parets va esdevenir carrer de Barcelona l'any 1386.

Des de 1385, Parets formava part d'un mateix municipi, juntament amb Mollet i Gallecs, dels quals es va independitzar a mitjan del segle XIX. Durant la seva història mil·lennària, el poble va alternar, com la resta del país, èpoques de crisi i d'esplendor, com el període negre dels segles XIV i XV, l'escàs creixement demogràfic del XVII i un temps més pròsper al XVIII. Just a primers d'aquell segle, l'any 1706, l'exèrcit de Felip V va cremar l'església parroquial i l'arxiu de Parets, motiu pel qual desconeixem bona part de la nostra història.

Fins fa relativament poc, els recursos econòmics del poble es basaven gairebé exclusivament en l'agricultura, amb conreus de vinya, cereals, lleguminoses, hortalisses i cànem. Va arribar a tenir un dels cellers més importants de la comarca, el de la Torre de Malla, i les mongetes paretanes també tenien molta anomenada per la seva qualitat.

La industrialització es va iniciar a finals del segle XIX, amb la instal·lació d'una fàbrica tèxtil, la Linera, que va ser el principal motor econòmic i una autèntica institució del poble. El propietari, fins i tot va patrocinar la reconstrucció del temple de Sant Esteve, incendiat a començaments de la guerra civil, l'any 1936.

La victòria de les tropes franquistes en el conflicte armat va comportar una dictadura de 40 anys fins que, l'any 1979, es va recuperar l'ajuntament democràtic en unes eleccions municipals que va guanyar la Unió d'Esquerres.

Des d'aleshores es van resoldre moltes mancances i dèficits, amb la millora de serveis bàsics i la construcció d'equipaments públics fins a convertir Parets en una vila moderna, sempre amb nous reptes de progrés i benestar per endavant.

En l'àmbit econòmic, el sector tèxtil va anar perdent importància, amb el tancament de la Linera, l'any 1971, i va passar el relleu a altres activitats econòmiques que, en els darrers anys, s'han beneficiat de les excel·lents comunicacions de Parets. La industrialització ha transformat de manera radical la fesomia econòmica i social del municipi, al compàs d'un notable augment demogràfic.