Entrevista a Ethan Alarcón, Eloi Molina i Laia Conill, estudiants de Parets participants en la Ruta Quetzal 2025: “Si no tens el mòbil, desconnectes i pots gaudir més de l’experiència”

Tres joves paretans de 16 anys, Ethan Alarcón Gómez, Eloi Molina López i Laia Conill Angulo estan entre els 200 estudiants d’excel·lència de tot Espanya que van ser escollits per participar en la Ruta Quetzal 2025 “Del corazón del Salnés al Camino mozárabe de Santiago”. En aquesta edició, que es va celebrar del 29 de juny fins al 9 de juliol, els tres estudiants de l’Escola NS de Montserrat van recórrer diferents trams del Camino de Santiago, en diversos paratges de Galícia i Extremadura. De les més de 1.000 sol·licituds rebudes, els tres paretans van formar part dels 200 participants escollits.

Com és que us vau apuntar a la Ruta Quetzal? La coneixíeu anteriorment?

EA: No la coneixia gens, va ser la meva mare qui m’hi va inscriure. Ella buscava alguna activitat que jo fes a l’estiu, tipus campament, i li va semblar una proposta divertida.

EM: Jo tampoc no en sabia res. M’hi vaig apuntar perquè l’Izan m’ho va dir. Vaig provar sort i, finalment, em van agafar.

LC: El meu cas és molt semblant. No ho coneixia, la meva mare va ser la que ho va trobar i m’hi vaig apuntar.

 

Quin és l’objectiu de la Ruta Quetzal?

LC: És un recorregut per aprendre aspectes culturals d’altres autonomies d’Espanya, a través de les seves escultures o els seus monuments, per exemple. També requeria fer rutes caminant i, per tant, aprenies coses pel camí.

 

La participació en la Ruta Quetzal depenia de les notes, oi? A més, es tenia en compte els vostres coneixements en idiomes, en llenguatge musical i si fèieu algun esport. Quins esports practiqueu?

EM: Jo jugo a bàsquet al CB Parets.

EA: Jo vaig entrar-hi a través de la Federació de Boxa, ja que en practicava al Gimnàs Robert. Però ho vaig haver de deixar de banda, perquè m’he estat preparant per a la prova del First Certificate d’anglès.

LC: Jo jugo a tennis, a Granollers.

 

Des d’on sortia la Ruta Quetzal d’enguany?

EM: Sortia des del poble de Vilanova de Arousa, a Galícia, i la primera nit ens hi vam quedar a dormir allà, al Poliesportiu. L’endemà, vam iniciar les activitats, anant a Catoira en vaixell.

 

Crec que el que vau patir més van ser les caminades que fèieu cada dia.

EA: Sobretot la primera, a Sanxenxo. La calor i la humitat eren molt altes.

EM: Sí, vam sortir des del camp de futbol, on ens havíem quedat a dormir. I vam fer més de 20 quilòmetres fins a tornar a Vilanova de Arousa. Se’ns va fer una mica més dura que la resta, possiblement per ser la primera.

LC: No estàvem mentalitzats encara per fer-ho.

 

Teníeu molt restringit l’ús del mòbil, oi?

EA: Sí, en principi no es podia agafar el mòbil, només per fer fotos de paisatges, i només uns dies puntuals ens deixaven 15 minuts per trucar la família o amics.

 

El vau trobar a faltar?

EA: Jo, particularment, no. De fet, estava totalment d’acord amb la norma de no utilitzar el mòbil. Si no el tens, és una manera de desconnectar-te i gaudeixes més de l’experiència.

EM: Al final, amb els amics que fas allà, t’acabes oblidant del mòbil.

 

A més de les caminades que fèieu, també devíeu patir la calor, oi?

LC: Sobretot a Extremadura, en vam passar molta. No hi havia ombra.

EA: I quan hi havia una ombra, estava calenta. (riures)

 

On dormíeu?

LC: Normalment al terra de pavellons, poliesportius… tots junts. Amb una estoreta i prou.

EM: La primera nit es va fer eterna, però després et vas acostumant i ja pots dormir on sigui.

 

Alguna anècdota amb la qual us quedeu.

EA: Sobretot les primeres nits, en les quals la gent estava nerviosa i no dormia, tots estàvem xerrant, coneixent-nos i fent bromes als monitors.

LC: Per a mi, la primera nit va ser la pitjor, perquè veies com a cada hora et despertaves. Però després ja anaves tan cansada que t’adormies on fos.

 

Malgrat aquestes incomoditats, com valoreu l’experiència?

LC: Ha estat molt bona. Va ser una gran experiència i me n’ha quedat un molt bon record. La recomanem a tothom.