Gemma Olivera Sánchez, llevadora de l’ASSIR Baix Vallès: “No totes les dones necessiten teràpia hormonal, però sí que totes necessiten informació clara”

A finals de març endegueu un curs sobre menopausa, què tractareu al llarg d’aquest taller?

Des del 2022 o 2023, vam iniciar un taller de menopausa, que només era d’un dia, en col·laboració amb Clara Egea Jiménez, dietista i nutricionista del CAP Parets del Vallès, i, més tard, es va incorporar la Sònia Palacios Vílchez, psicòloga referent de benestar emocional del CAP. Arran d’aquesta experiència, ha sorgit ara l’oportunitat de donar-li forma de curs. Començarà a finals de març i tindrà el format d’una sessió d’1,5 hores cada setmana, durant un total de 8 setmanes. Abordarem diversos temes: definirem molt bé l’etapa de la perimenopausa, la menopausa, explicarem els principals símptomes, perquè passen, com contrarestar-los, l’activitat física recomanada en aquesta etapa, la sexualitat, la nutrició, la gestió d’emocions, i també exposarem les opcions terapèutiques que tenen les dones en aquest període.

Durant molts anys, la menopausa ha estat invisibilitzada, creus que darrerament se’n parla més?

Sí, potser perquè la generació del baby-boom comença a arribar a aquest període de la perimenopausa i la menopausa. Ha ajudat molt també la revisió que va fer, ara fa dos o tres mesos, la FDA (l’Agència de Medicaments dels Estats Units), que ha actualitzat el seu enfocament en relació amb la teràpia hormonal. La comunitat científica ha demanat perdó per tots els anys que ha privat de tractament a moltes dones. L’origen és un estudi mal dissenyat que es va fer a principis dels anys 2000, The Women's Health Initiative, que no reflectia bé les afectacions en dones més joves. Amb aquesta actualització dels darrers mesos, la FDA ha eliminat els anomenats Black box warnings, suprimint les alertes que hi havia fins ara de risc cardíac, càncer de mama i demència, perquè eren massa àmplies i basades en evidències antigues d’aquest estudi que parlàvem. En conclusió, ha de quedar clar que no tota dona pot rebre teràpia hormonal, però tampoc es pot fer una restricció generalitzada com fins ara.

En cert moment, es va dir que la teràpia hormonal a base d’estrògens podia mitigar els símptomes severs, com ara els fogots, les suors nocturnes o la sequedat vaginal, i podia prevenir també l’osteoporosi, però també es va estendre la idea que augmentava el risc de contraure càncer de mama i altres problemes cardiovasculars.

Exacte, però amb el temps s’ha constatat que aquestes contraindicacions no existeixen i que, en tot cas, caldria sempre realitzar un estudi personalitzat de cada dona, sobretot entre aquelles que tenen símptomes de la menopausa entre moderats i greus, que poden interferir en la seva qualitat de vida i impactar de forma greu en la seva vida quotidiana.

Llavors, la teràpia hormonal és el tractament que més s’utilitza per combatre els símptomes més severs?

Als Estats Units potser és diferent, però aquí a Catalunya encara existeixen reticències entre les dones amb les quals parlem. Existeixen els dos vessants, està polaritzat entre les dones a les quals encara els ressona aquest antic missatge de temor i les dones que voldrien provar la teràpia hormonal ja. Encara que potser no són candidates. El que sí que hem comprovat és que els hàbits de vida saludable són molt importants de cara a envellir amb salut. S’ha d’educar molt les dones en la necessitat de cuidar-se abans d’arribar a la menopausa. Crec que, en aquesta societat, encara no hi estem habituats; vivim com si fóssim eternament joves i, de sobte, arriba un dia que ens adonem que ja no ho som. En aquest sentit, hauríem de fer com la formiga de la faula, anant-nos cuidant amb previsió, a poquet a poquet i a llarg termini.

Trobes que les dones coneixen els símptomes de la menopausa o encara hi ha desconeixement?

El problema és que l’alerta en les dones normalment salta quan comencen a aparèixer les primeres irregularitats menstruals. Per entendre-ho bé, cal tenir en compte que la menopausa és l’última regla que una dona té a la seva vida i que aquesta pot arribar entre els 45 i els 55 anys, la qual cosa implica un marge de 10 anys. Per tenir la confirmació definitiva, cal un termini de tot un any en què no hi hagi hagut menstruació. En canvi, les dones venen als centres sanitaris quan comencen a veure les primeres variacions en el seu cos. Normalment, es tracta només d’irregularitats de la regla, i l’estadística ens diu que, habitualment, des d’aquestes primeres irregularitats falten encara dos anys per arribar a l’última regla de la vida d’aquella dona. Els estudis recents, de fet, ens diuen que la perimenopausa és un procés que pot iniciar-se, fins i tot, uns 10 abans. Amb totes aquestes dades a sobre la taula, en la majoria dels casos, quan la dona s’adona que ja es troba en ple procés de la menopausa, ja és una mica tard per haver-se preparat, per haver pres mesures preventives, com mantenir una bona salut nutritiva, fer activitat física de forma regular, gestionar l'estrès... Hi ha tota una sèrie d’indicadors i elements que perjudiquen l’estat general de la dona durant la menopausa, com ara el tabac, que pot avançar d’un a tres anys l’arribada de la menopausa. L’alcohol és un altre element perjudicial, que pot desembocar en una menor tolerància de la dona a la simptomatologia. L’estrès crònic és un altre factor que impacta negativament en la dona quan es queda sense estrògens. A més, ara sabem que els estrògens que no només es produeixen en el sistema genital (ovaris), sinó també hi ha receptors estrogènics a nivell abdominal, cerebral, etc.

Tenint present que cal aquesta preparació per a la menopausa, les dones joves se us acosten per assessorar-se?

Malauradament, és un tema que obvien perquè el veuen lluny encara. No és un tema que preocupi les dones fins que no comencen a percebre canvis en el seu cos; quan s’engreixen sense raó aparent, per exemple.

Les dones tenen prou espais on poder parlar de les seves inquietuds i compartir experiències?

És una demanda creixent, cada vegada més les dones demanen consulta per poder explicar com se senten i preguntar què poden fer. Per això, vam veure la necessitat de crear aquest espai de trobada amb el curs que començarà al març. Considero que convé estar ben informades de totes les coses que ens poden passar i que, a partir d’aquesta informació, cada dona pugui prendre consciència de tot allò que necessita i del que pot ser beneficiós per a la seva salut.

Explica’ns què és l’Escala Cervantes i per què pot ser important per a les dones que estan passant per la menopausa.

L’Escala Cervantes és un qüestionari específic sobre salut que mesura la qualitat de vida de les dones espanyoles que estan transitant pel procés de la menopausa. És una eina validada, que valora bàsicament quatre aspectes: la menopausa i la salut física, la salut psíquica de la dona, la sexualitat i la relació de parella. És una mena de termòmetre per saber l’impacte real de la menopausa en la dona. Serveix per monitorar els canvis que experimenta la dona al llarg del temps i ajuda a decidir, per exemple, depenent de la seva qualitat de vida i de l’impacte que suposa la menopausa en el seu dia a dia, si pot ser candidata a rebre tractament.

El factor que desemboca en què una dona rebi tractament és la severitat dels símptomes?

Més aviat, seria com afecten aquests símptomes en la seva qualitat de vida. Per exemple, una dona té fogots tan intensos que no pot dormir a la nit, no descansa bé i això acaba amb un quadre d’insomni, per la qual cosa no rendeix durant el dia. Tota la situació l’arrossega a tenir fluctuacions en el caràcter i una mena de depressió, que no ho és en realitat, perquè és conseqüència dels canvis sobtats hormonals. Per això, insistim tant a mantenir uns bons hàbits saludables. Un altre exemple, a partir dels 30 anys, les dones comencen a perdre massa muscular, crec recordar que un 8% cada dècada. Si aquestes dones no comencen a fer exercici físic en la joventut, arribaran als 50 amb pèrdues importants de massa muscular. Però tampoc és qüestió de dramatitzar o desmotivar-nos. Hem de tenir la idea que sempre som a temps de canviar les actituds, per això, com més aviat tinguem tota la informació, abans podrem seguir hàbits saludables. Quan som més joves hem d’agafar consciència que els nostres hàbits influiran en el nostre futur.

És esperançador saber que mai és tard per canviar hàbits, revertir la situació i posar-hi remei?

Exacte, aquest és el missatge i amb aquesta voluntat farem el curs, per donar informació i agafar consciència de les necessitats que cada dona necessita. Òbviament, en casos en els quals la qualitat de vida de la dona està molt malmesa, és convenient derivar-la a la ginecòloga, perquè la professional valori personalment el seu cas, si té risc i si pot beneficiar-se d’un tractament.

El curs començarà a finals de març, però el pròxim 3 de març en feu un tastet amb la xerrada “Viure la menopausa amb benestar”. Què ens pots avançar?

El dia 3 presentem el curs amb la realització del taller que fem habitualment les tres professionals del CAP. Volem donar-ho a conèixer a les dones. Cal tenir en compte que el curs és transversal entre professionals, ja que neix de l'ASSIR Baix Vallès (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva), però hi col·laborem la nutricionista, la psicòloga referent de Benestar Emocional i jo, com a llevadora. Durant el curs, a més, esperem que un dia vingui una ginecòloga per explicar les opcions terapèutiques que existeixen.

Encara hi ha places lliures per al curs?

Sí, encara n’hi ha alguna. Però el més important és que el curs no té data de finalització. És a dir, quan acabin les vuit sessions del curs, tornarà a iniciar-se amb un nou grup de dones, i així successivament. Plantegem el curs perquè es faci de forma continuada.

La raó d’aquesta continuïtat és la necessitat que heu apreciat que més dones tinguin l’oportunitat de fer-lo?

Sí, perquè potser no totes les dones necessitaran teràpia, però sí que totes necessiten informació clara, escolta activa i opcions reals per transitar aquesta etapa i envellir amb qualitat de vida. És un reclam també per a aquelles dones que, potser, comencen a notar canvis, tot i que siguin molt precoços encara, i que es vulguin avançar i preparar amb una mica de temps.

Com es poden apuntar al curs?

El més senzill és que preguntin al CAP, i ho consultin amb la psicòloga referent de Benestar Emocional, amb la dietista nutricionista o amb mi, que soc la llevadora. Nosaltres l’assessorarem personalment.