On anem?

Passejant per Parets del Vallès

Ajuntament

Edifici d’estètica neoromànica, amb un cos central rematat amb merlets, construït l’any 1948 per Joaquín José Garcia de Alcañiz. Dalt de la torre central, hi ha dues esquelles forjades l’any 1863 que s’havien utilitzat a l’antiga Indústria Linera. El 1987 es va inaugurar la reforma i ampliació de l’Ajuntament amb la conversió de l’edifici annex de Can Pau com a oficines municipals.

Església de Sant Esteve

Temple neoromànic de tres naus construït l'any 1946 sobre l'antiga església del segle XIII, de la qual es conserva l'absis amb arcuacions i bandes llombardes. L'església ha estat cremada en dues ocasions: la primera, per les tropes de Felip V, el 1706, i la segona, el juliol de 1936. Acabada la guerra, fou reconstruïda per l'arquitecte Francesc Folguera. Del seu tresor artístic destaquen el retaule i la Pietat de Frederic Marès, així com la decoració del baptisteri de Josep Obiols.

Església de Sant Jaume

Temple d'obra vista, amb planta de creu llatina i cúpula central, d'estil eclèctic i atri neogòtic, construït l'any 1948 per l'arquitecte Llavutri. El desenvolupament del barri de l'Eixample va propiciar l'edificació d'aquesta església, en la qual es va celebrar la primera missa l'any 1951. Restaurada l'any 2003, ha estat dedicada pel bisbe Pere Tena.

Torre de Cellers

Casal fortificat de la baixa edat mitjana (s. XVI), de planta rectangular, amb dues torres oposades, fossat i pont llevadís. Va ser possessió del baró de Rocafort i s'hi van trobar un forn ibèric i un arc de maons de tradició cristiana. L'any 1999 va ser reconegut com el castell més ben conservat de Catalunya i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric.
Està situada al polígon Can Volart.

Torre de Malla

Edifici de planta quadrangular amb dues torres de defensa avançades, una finestra gòtica biforada i dos portals dovellats. L'edificació actual, per la seva estructura, correspon a l'època gòtica. Està documentada del segle X i presideix l'espai natural més important de Parets, dins l'àmbit de Gallecs, amb la presència d'un bosc i camps de conreu. A mitjan s. XVI va rebre el seu nom actual.

La Marineta

Edifici d'origen medieval que manté la tipologia del s. XVI en les construccions rurals de la comarca. Té planta quadrada amb teulada a quatre vessants, amb planta baixa, primer pis i golfes. La porta és un arc de mig punt i té tres finestres amb arcs conopials lobulats. Al davant de la casa hi ha un pati.
Actualment s'ha convertit en un centre de recursos empresarials. Està situat al polígon Llevant.

Can Moragues

Masia fortificada del s. XIII i reformada el XIV, de planta rectangular i torre quadrada a llevant. Té una finestra neogòtica a la torre. A la part oest de la casa hi ha una capella dedicada a sant Cosme i sant Damià. Al costat est, hi ha una era enrajolada i, al davant, uns lledoners centenaris. Està situada prop de la carretera C-17 de Barcelona a Puigcerdà.

Ca n'Oms

Antiga casa pairal del s. XIX restaurada i reformada el s. XX pels propietaris de la Linera. Té planta rectangular, coberta a dos vessants i un porxo amb obertures d'arc de mig punt. Al davant hi ha uns jardins i, al costat de llevant, la casa compta amb unes edificacions annexes, les antigues corts i una era. Actualment és un equipament municipal, el casal d'avis.

Pedra del Diable

Monument megalític probablement funerari que ha esdevingut objecte de diverses llegendes. Ubicada al pati de l'escola Pau Vila, fa 2,50 m d'alçada per 1 m d'amplada, és de granit i pesa 3,5 tones. Segons un document de 1893, primer se la va conèixer com a Pedra Serrada, ja que té un tall en una punta i una fractura en un costat. El nom de Pedra del Diable no apareix escrit fins al 1941.

Decoració pop

La decoració mural de l'antiga factoria Tipel és una obra de pop-art que van fer, a començaments dels 70, Eduardo Arranz Bravo i Rafael Bartolozzi. Els artistes van decorar una superfície de 2.000 m2 amb motius orgànics, tubs i xemeneies, a més d'instal•lar algunes escultures de xais als jardins de l'empresa. Està situada al polígon industrial Sector Mollet.

Centre Cultural Can Rajoler

Edifici modern construït l'any 1997 per Josep M. Botey. Acull un teatre auditori amb capacitat per a 378 persones, una sala d'exposicions i una biblioteca. Té un rol molt important en la vida cultural de la vila, amb una programació estable de música, teatre i dansa, juntament amb l'activitat de diverses entitats locals.

Bosc de taules

Espai escultòric situat a l'avinguda Francesc Macià, que acull sis taules-escultures d'acer i bronze fetes l'any 2001 per Lluís Doñate, Albert Valera i M. Josep Forcadell, a partir de dibuixos d'escolars paretans. Forma part del projecte Espais per a la mirada, que inclou l’inacabat Pont de la Sargantana, iniciat el 2007.

Pasarel·la de l'estany

Al costat del Bosc de Taules hi ha una altra obra dels mateixos autors, una passarel·la sobre l'estany, acompanyada d'un conjunt de brolladors sorgits de la imaginació infantil. També forma part del projecte Espais per a la mirada, juntament amb el Bosc de Taules i el Pont de la Sargantana.

Can Serra

Masia de planta rectangular amb coberta a dos vessants desiguals. El primer mas, documentat al s. XVI es va engrandir amb cossos adossats. Sobre el portal dovellat de pedra hi ha una finestra gòtica del s. XIV-XV, i una petita espitllera. Les finestres laterals del primer pis són renaixentistes, del s. XVI. A l'era hi ha una pedra amb inscripció del 1789, a més d'un pou d'aigua. A la vora de la casa hi ha uns lledoners i un petit bosc.

Can Guasc

Masia situada al polígon Llevant industrial. És un gran casal, amb una torre quadrada al seu costat de llevant. S'hi va fer una reforma important el 1868, amb la conservació d'alguns elements del segle XVI, com la torre i una finestra gòtica al cos lateral, actualment convertida en porta.

Pèrgola de la plaça

Pèrgola monumental realitzada l'any 1986 per l'arquitecte Enric Miralles, amb la col•laboració de Carme Pinós. Ubicada a la plaça de la Vila, és una coberta fragmentada de llistons de fusta que dibuixen sis formes geomètriques, amb un recorregut en ziga-zaga, sobre pilars de ferro. La fusta és de bolondo, un material noble provinent dels boscos del Camerún.

Parc la Linera

Espai verd en l'àmbit del qual hi ha la xemeneia de l'antiga indústria Linera, l'antiga torre del director ara reconvertida en Escola de Música i l'escola bressol "La Cuna" reformada el 1991. El parc està envoltat d'una zona de nova urbanització, on hi havia les instal•lacions de la desapareguda indústria tèxtil. Al costat mateix, es mantenen les cases dels treballadors, als carrers Sant Josep, Santa Irene, Antoni Feliu i Antoni M. Claret.

-

Escultura en record de les víctimes i represaliats del règim franquista

En record de les víctimes i represaliats del règim franquista i, en especial, dels alcaldes i regidors de la nostra vila que van lluitar per la defensa de la democràcia i de les llibertats.

Antoni Arimon Farrés
Parets del Vallès, 1896 – Camp de la Bota, Barcelona, 1939

Joan Brunat Escona
Montmeló, 1891 – Camp de la Bota, Barcelona, 1939

Amadeu Pagès Xartó
Barcelona, 1907 – Camp de la Bota, Barcelona, 1941

Amadeu Ramon Briquets
Parets del Vallès, 1898 - Camp de la Bota, Barcelona, 1939

Esteve Seguer Forés
Nogueruelas, Terol, 1904 – Camp de la Bota, Barcelona, 1939

Projecte Forns Ninou
Santa Perpètua de Mogoda, 1907 – Gusen-Mauthausen, Àustria, 1941

Pere Xicota Álvarez
Parets del Vallès, 1903 – Gusen-Mauthausen, Àustria, 1941

Jaume Massaguer Gallart
Fonteta Valona, Girona, 1902 – Saint Menéhould, Marne, França, 1941

Escultura de Josep Plandiura

Escultura monumental de forma tentacular de tres braços d’acer corten, situada a la rotonda de l’estany, a l’accés del Barri Antic per la carretera C-17.
S’hi va instal·lar l’abril de 2017. Té 15 metres d’alçada i pesa 3 tones.
L’autor és Josep Plandiura, artista osonenc amb taller a Parets, que ha volgut dotar l’indret d’un símbol que esdevingui referent de la nostra vila. L’escultor té altres obres a Parets, ‘El Pedró’, prop de Can Serra, i l’escultura en record de les víctimes i represaliats del franquisme, al parc la Linera.

Dona vallesana

Obra de l’escultor Enric Gelpí que reprodueix una dona que va a veremar. Està situada al final del carrer del Doctor Caballero, al barri Cerdanet. S’hi va instal·lar el 25 de novembre de 1989.
Gelpí va voler fer un monument a la dona treballadora i recordar les vinyes que havien existit a l’indret on va instal·lar l’escultura.

La maternitat

Escultura de Frederic Marès que formava part d’un monument inacabat a la dona treballadora que la familia Feliu va encarregar a l’artista cap a l’any 1945. Està ubicada al jardí de l’escola bressol La Cuna, al carrer de Ponent.
L’Ajuntament la va adquirir a la família Feliu quan es va inaugurar l’escola l’any 1989.

L’Onze de Setembre

Monument de Carles Vives situat a la plaça dels Països Catalans. Reprodueix quatre blocs de ferro que simbolitzen les quatre barres de la senyera. S’hi va instal·lar el setembre de 2004 i des d’aleshores s’hi fan les ofrenes florals amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.